I, després dels plats, les postres. En concret, tres coses que he tastat aquí a Hyderabad (Índia) i que penso perseguir quan torni a Barcelona.
Rasgulla. És una bola de la mida d’una pilota de tenis taula, elaborada amb formatge Chhena. Però ho maceren de tal manera que la consistència no s’assembla per res a la del formatge. Més aviat semblaria un pa molt suau. De fet, com que les Rasgulles se serveixen negades en un xarop almivarat, el resultat és un mos molt delicat que queda humit com els nostres pastissos borratxos, només que, religió hi obliga, sense rastre d’alcohol.
Gajar Ka Halwa. L’element bàsic aquí és la pastanaga, que transformen en un puré granulós i dolç, després d’haver-la cogut amb llet ensucrada i mantega clara. N’he acabat una mica fart, perquè me n’han servit una ració increïblement desmesurada. I l’aspecte visual no hi ajudava. Però penso que, emplatat amb una mica de gràcia i servit en una ració mínimament raonable, pot ser un plat delicat i tot, que netegi bé la boca després d’un festí picant i deixi un record dolç i fresc al paladar.
Phirni. Una altra pasta servida en quantitat abusiva al meu company de taula. En aquest cas, es fa un puré amb l’arròs basmati i es treballa amb llet ensucrada, però aquí no s’hi posa mantega i, en canvi, sí que s’hi tira cardamom i una punta de safrà. Consumit en racions no industrials té efectes similars al Gajar Ka Halwa, amb un plus de perfum subtil que resulta deliciós, avui que ens el prenem a l’aire lliure.
