De vegades, els orgasmes palatals no ens són servits en restaurants de luxe i estovalles fines, sinó que ens arriben en envasos industrials de l’Schlecker al mòdic preu de 99 cèntims d’euro. Es tracta dels ‘Dominos’ una xocolatina deliciosa que desembarca d’una sola tacada pels volts del Nadal a les diferents sucursals de la franquícia alemanya i que, en pocs dies, desapareixen sense remissió. Jo procuro abastir-me’n, però de moment només he localitzat una caixeta, a la drogueria del carrer Viladomat.
El Domino està format per tres capes. A baix, galeta de gingebre. Al mig, una gelatina de fruites. I, a dalt, un crema blanca mantegosa. Tot embolicat amb una fina pel·lícula de xocolata negra. Es pot menjar d’un sol mos o bé capa a capa (opció deconstructiva, escola Oreo). Jo que he defensat sempre les tradicions pàtries, que he menyspreat el Halloween afartant-me de panellets, que sóc de torrons i neules, he de reconèixer haver-me rendit a la precisió germànica de les xocolatines pulp.
I una idea: si els cubs aquests estan així de bons preparats de la manera més industriosa possible, ¿quant pagaria per uns Dominos de pastisseria, fets amb cura per mans artesanes i amb ingredients remotament naturals?
