Els restaurants amb vistes són terreny relliscós, perquè no sempre és fàcil escatir què estem pagant exactament, si una bona cuina o una operació immobiliària (d’acord: o un entorn). El fet que aquest tipus de locals siguin sovint escenari de trobades romàntiques encara facilita més l’inflament de preus.
Tot això per dir que la nostra visita a la Torre d’Alta Mar, aprofitant la promoció 2×1 de Time Out, va ser gratíssima, però que no sé si el regust hauria estat el mateix, cas d’haver de pagar 100 euros suplementaris que és el que costa un menú de degustació. I és una llàstima, perquè la cuina té moments de genialitat. El cabirol, texturitzada en forma de terrina, està cuinat de manera que conté totes les aromes de la muntanya a cada mos. I els Sant Peres mereixien també una ovació. En canvi, el pop estava un punt dur i a les postres els faltava un grau d’elevació, valgui el joc de paraules tenint en compte que el restaurant es troba en una de les torres del Telefèric a uns 75 metres d’alçada. Bona nota també per al servei, proper i formal al mateix temps, sempre atent a l’hora d’explicar un plat. La carta de vins és prou extensa però, altre cop, els preus s’enfilaven al límit d’allò abusiu. Això sí: la selecció abraça referències de tot el rang de preus.
Costaria, doncs, de recomanar-lo només per les seves bondats culinàries: Barcelona bull de restaurants amb cuina equivalent o més encertada i a un preu més assequible. Però l’entorn és realment privilegiat, així que esperaré que l’ascensor social em pugi un parell o tres de pisos amunt. O potser que Time Out repeteixi la promoció quan faci 200 números; que potser serà més fàcil.
