La següent parada de la ruta dels 2×1 de Time Out la vaig fer amb dos amics, així que en realitat es va tractar d’un 3×2. Destí: el restaurant l’Orangerie situat a l’hotel de la Florida, és a dir, allà on Christ va perdre l’espardenya, especialment vist amb ulls de qui viu (molt) per sota de la Diagonal i fa temps que es va desprendre del cotxe (d’una manera una mica vergonyant que algun dia m’atreviré a contar). Tot això per dir que les vistes del restaurant, amb tota la ciutat als peus, són realment espectaculars i paguen la pena.
L’oferta en aquest cas era per a un menú de migdia, 35 euros begudes a banda. Situaven alt el llistó amb aquest preu i em va semblar que oferir només dues alternatives de primer i dues de segon era una mica gasiu. Sense cap premeditació, tots tres vam acabar menjant el mateix: una amanida de bacallà sobre llit de mongeta tendra, medallons de vedella amb prunes i pinyons i una crema de torró de postres. De tot plegat el més notable van ser els medallons: aquest plat que de seguida fa pensar en ranxo pretensiós servit en bodes, bateigs, comunions i sopars multitudinaris diversos, aquí es reivindicava a si mateix i esdevenia una delicada peça de (bona) carn, perfectament casada amb la fruita confitada.
Anar-hi al migdia va ser divertit, a més, perquè tots els nostres veïns eren homes de negoci. I quan dic homes vull dir persones humanes amb genitals externs. Tota aquella testosterona flotant –també la nostra: homes al capdavall encara que no de negocis– no podia sinó despertar una mirada de compassió. Algun acudit barroer de tant en tant, vins cars omplint les copes i un pobre nano que anava mostrant als altres un powerpoint del seu portàtil amb un èxit d’atenció francament escàs.
