El carrer Sagués, a l’empara de la Diagonal amb Francesc Macià, és una curiosa mescla de clubs de senyoretes i restaurants: la Barcelona burgesa en el seu estat més pur. Un dels millors –restaurants– resulta ser Los Inmortales, d’inspiració italiana, tot i que sospito (pel nom i per la presència d’alguna carn concreta a la carta) que hi ha també ascendència argentina als fogons. No pas cap demèrit.
En la meva darrera visita, vaig obrir foc amb un coulant de carbassa, esponjós de mena, farcit de gorgonzola i coronat per cruixent de pernil. Bo! Després vaig optar pel milfulles de presa ibèrica: talls de tendra carn, amb tomàquet sec i formatge provolone encartats. També duu albergínia, però jo vaig demanar que se l’estalviessin, perquè forma part del meu Top 3 de menjars tabú (els altres dos són el iogurt i qualsevol forma de salmó que no sigui cru). A l’altra banda de la taula hi havia uns calamarsets que feien molt bona pinta, però era una reunió de feina i no es tractava de rebentar el decòrum i començar a fer incursions amb la forquilla, ni que fos amb l’excusa del blog. De postres, potser el capítol més discret, mousse de mango amb xarrup de mojito (excessivament compactat, ai las).
Va ser un dinar, doncs, relativament exempt de clàssics italians –els dos formatges, els únics testimonis– però això és perquè les pastes fresques i els arrossos ja me’ls coneixia, i són molt recomanables. No és un restaurant barat, però la relació qualitat preu és més que correcta. I és dels pocs restaurants que, sent vàlid per a dinars de feina, la decoració és prou amable com perquè sigui un bon enclavament per a un sopar romàntic.
Tags: Restaurants
