El local es fa difícil d’anomenar: alguns rètols diuen “X”, altres “XIX”; jo he llençat una moneda a l’aire a l’hora de titular aquesta entrada. El “X”, ras i curt, és el lloc on anar a fer un gintònic informal (assumint que els formals i els de l’upper class es fan al Tirsa). Tenen més de 50 ginebres diferents i cinc marques de tònica. Si hi sumem la possibilitat de fer variacions (que si llimona, que si llima, que si cogombre, que si pètals de rosa, que si maduixa…) les lleis de la combinatòria apunten a més d’un miler de gintònics possibles. El local és mal girbat i un pèl incòmode, però l’amabilitat del personal, que el converteix cada dia en una festa, fa que valgui la pena atansar-se a la part baixa del carrer Rocafort qualsevol vespre-nit per retre sentit homenatge a la Reina d’Anglaterra.
I ja que de ginebres n’he parlat al bloc altres vegades, avui anirà de tòniques, la cosa. La Schweppes i la Fever Tree són les més habituals a les cocteleries, però n’hi ha dues que són interessants també d’explorar. La Fentiman’s, per exemple, és una tònica centenària, fruït d’un crèdit impagat que es va saldar amb el traspàs de la fórmula del que aleshores era una estranya beguda vagament estimulant i reparadora. Té pòsit i això la fa una tònica que honora el seu nom, forta i contundent: cal tenir-ho en compte a l’hora de combinar-la.
L’altra tònica no massa vista és la Q; inevitable pensar en l’univers James Bond. Aquesta també té els seus orígens enfonsats al segle XIX, quan els colons anglesos investigaven mètodes per reforçar la resistència a la malària. Avui dia, però, es prepara amb quinina dels Andes peruans, no porta xarop de gra i té agave orgànic com a edulcorant natural. El resultat? Una tònica apta per a diabètics i amb menys calories que les seves competidores. La qual cosa no deixa de ser fútil, perquè difícilment podrem comptar-la com a aliada en la nostra operació bikini, si el que fem és combinar-la amb l’esplèndid catàleg de ginebres del X.
