Segona visita al Koy Shunka. De carta i convidat. Efectivament, tinc grans amistats. Obrim foc amb una tempura de cranc reial –reialment bo, haw haw– i uns seitons semirostits –allò que a la carta en diuen ‘soasados’– que eren un prodigi de sabor i tècnica, amb una. Per cert, ni una espina: els que han provat de fer-ne a casa valoraran el mèrit d’això.
Next round. Fideus yakisoba intensos, amb unes gambes joioses i el katsuobushi de rigor, aquells encenalls calents de bonítol que onegen al vent del seu propi vapor. I també unes espardenyes amb una salseta subtilíssima de pruna senzillament perfectes. Havia tastat el sashimi d’espardenyes del germà Shunka, el del Koy no decep i fins i tot eleva el llindar.
Més. Sashimi de toro –ventresca de tonyina– i un parell de niguiris per cap, l’un de verat (una meravella que transforma aquest peix poc noble en pura delícia) i l’altre de carn similar a la de Kobe. Sake generós, birres Kirin introductòries i pastís de xocolata amb maduixes blanques –un misteri– i gelat intens de plàtan.
Paraules majors, com espero que traspuï: la sola menció dels plats ja fa venir salivera. Això sí, no és pas un lloc barat, així que ja puc estirar-me quan em toqui correspondre!
Probablement el millor japonès de Barcelona. També un dels més cars.
Proposo 2 opcions més barates:
Wakasa i cal Kenji (aquest últim un bon descobriment, on hi van molt japonesos a menjar. Tota una garantia).